Orgh

Penso en aquella tarda que em vas porta a Monjuic, al costat de la piscina olímpica, allá on unes extranyes ruines romanes descansen sobre els murs de la teva ciutat.

La vista es bonica des d'allà adalt, no ho negaré pas, però sé que s'anirà discipant dels meus records, sé que un dia només recordaré les llumetes d'una ciutatque  tintinegen de nit. En canvi, la vida em té un altre regal preparat, no borrar la part que em quedarà d'intel.ligencia emocional. En definitiva, no borrar-me els records.

Així, com en aquest instant, podré torna recordar com vam abandonar les nostres motxilles sobre un banc de pedra i ens vam fer petons recolzats a la baranda que ens protegia de la fosca del món. Així, podré seguir visualitzant a la meva ment com vas acariciar-me mentre et reies perquè la vergonay m'invaia els sentits quan observava algú passar a deu metres de distància. Així, podré seguir gaudint de la sensanció de sentir com durant una instants semblavem eterns.

Carta d'una mort enunciada, d'un orgasme. Feeling light blue, M'



Entradas populares de este blog

Los pensamientos por la noche cogen fuerza

El amor sin fronteras

Fugaz modernidad